Aprofitant que la inclusió és un aspecte clau en la filosofia d’ETFEM, m’agradaria compartir amb vosaltres una petita crònica de la meva assistència a la copa del món d’esquí de fons adaptat perquè conegueu amb precisió, quines són les modalitats, categories i altres aspectes essencials d’aquestes proves.
L’essència d’aquesta crònica és ajudar a entendre la realitat en què competeixo i que com jo, molta gent, ho pot fer. Aquestes línies que segueixen estant enfocades a animar a tothom a començar, entrenar i superar-se. Tot passa per un mateix i això és el que intentaré promoure en les properes activitats d’ETFEM.
El passat dia 17, la Laia Aubert (Directora Tècnica d’ETFEM) i jo, el Pol Makuri, vam viatjar a Oberried, Alemanya, a participar en 3 proves de la copa del món d’esquí de fons adaptat, en les categories de 10 km estil clàssic, 20 km estil lliure i esprint clàssic.
Us poso en context, en les competicions de l’IPC (International Paralimpic Comitée) d’esquí, hi ha tres grans categories, els Cecs, els que competeixen utilitzant Cadires i els que ho fan Drets. Dins de cada categoria hi ha subcategories segons les diferents discapacitats. Cada subcategoria, per poder equiparar resultats, té un factor de correcció, aquest factor consisteix a aplicar un percentatge al temps real de cursa de cada atleta, obtenint el temps ponderat que permet fer una classificació única per categoria. Aquest mateix sistema s’aplica en els tres tipus de curses de fons que existeixen en aquesta competició; els esprints, la mitja distància i la llarga distància. Què? Fàcil no?
Enguany hem competit en les 3 proves. Dissabte va tocar la mitja distància – 10 km clàssic – per nosaltres la prova més important. Diumenge la llarga distància – 20 km estil lliure – en què es pot córrer en estil clàssic o patinador. Pel fet que patinador és un estil més ràpid, la majoria d’atletes corren amb aquesta tècnica. La majoria, menys jo, que a causa de la meva discapacitat, el meu rendiment és molt millor en estil clàssic. Finalment, dimarts va tocar l’esprint.
Dissabte als 10 km clàssic, vàrem fer 4 voltes en un circuit de 2,5 km, va anar molt bé, vaig acabar molt content de la cursa. Tot i ser un circuit molt còmode i esquiable, les condicions de la neu eren exigents, va nevar durant tot el matí i la neu de la pista no estava compactada, això va fer que la traça, tenint en compte l’agreujant del pas previ de la categoria Cadires, estigués molt descomposta i mig esborrada. Així i tot, vaig acabar amb un 21è lloc de 31 atletes drets, amb un temps definitiu de 0:35:26. Un gran resultat!
Diumenge als 20 km estil lliure vam fer 5 voltes en un circuit de 4 km, un circuit bastant més exigent que el del dia anterior. El cansament dels 10 km es va fer notar i les condicions de la neu van canviar per complet. Durant el vespre del dissabte va ploure, al matí va nevar, i això va provocar que ens trobéssim molts tipus de neu diferents durant tot el circuit; neu gelada, neu nova, etc. Al ser una prova d’estil lliure on l’únic que esquiava en estil clàssic era jo – va ser molt dur. Era l’únic atleta que esquiava per dintre la traça i a cada tram del circuit em trobava un tipus de neu diferent, patiment assegurat. Tot i això, vaig arribar a meta amb un temps de 1:10:59 i amb un 20è lloc de 23 atletes. Al ser una cursa tan llarga, vam poder fer canvis d’esquís, un aspecte molt positiu, ja que a mitja cursa ja tenia les ceres dels esquís gastades a causa de les baixades tècniques del circuit. Amb aquest canvi, vaig poder fer les 2 últimes voltes molt millor.
Després del desgast del diumenge, dilluns havíem de reservar forces per l’última prova del campionat. Tot i ser dia de recuperació, vam esquiar per estudiar el circuit de cursa sota la pluja. Molt divertit com us podeu imaginar.
Dimarts, última prova, els esprints en clàssic. 1,1 km de cursa, realment un circuit molt còmode i divertit. Tot i està plovent durant tot el dilluns, dimarts ens vam trobar unes pistes impecables, amb la neu molt agradable i molt ràpida (personalment el millor dels tres dies). El principal objectiu era baixar punts de l’IPC, ja que tenint en compte que es classifiquen 12 atletes de 29, era molt difícil entrar a les graelles de quarts. La meva sortida era a les 11:07. Per fer una primera ronda classificatòria vam sortir tots els atletes consecutivament cada 30 segons (primer atletes amb cadires dones i homes, després atletes drets dones i homes i finalment atletes cecs dones i homes). D’aquí en sortia una primera classificació amb els atletes que passaven a quarts. Finalment vaig fer 25 de 29, molt content, ja que els esprints no és la disciplina en què estic més còmode.
Amb tot el viscut i el que queda per viure, tornem cap a casa a seguir entrenant, gaudint i aprenent. Em queda temps per seguir treballant en nous projectes i fer extensible totes aquestes vivències i moltes altres a tots aquells que ho vulguin.
Endavant l’esport adaptat. Tots ho farem possible.